Miserere

De matins sures per entre corrents / de gent que circula dins els carrers / i sorprèn la gran quantitat de rostres / que rebutges sense contemplacions, / un aïllament reflex que amb el pas / dels anys esdevé costum i defensa. Un dia te n’adones, que necessites / algú concret que d’entre tants estranys / dugui als ulls la prova que encara ets viu, / si més no, que et tregui de la terrible / habitud de mantenir les distàncies.